A Miquel Català i Manel Alonso
Es fa de dia després que les acàcies hagen desaparegut de la nostra visió. Les acàcies són ídols que vibren en el miratge. No cregues que tinc fe en esta realitat que la llum m'imposa. Sospite de les seues ombres, de les seues dilatantes ombres. Jo no he sigut la resta d'eixa veu que ara escriu compulsivament perquè altres hòmens advertisquen l'engany. Arreplega les teues mantes, apaga el foc, admira l'ídol, consumix el temps que et queda. Després, no camines fins ací, fins on els cossos romanen callats com els absents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada