Res queda de les restes que ens van engendrar. Els nostres pares eren semblants als arbres. Beneïsc la cicuta que ens va indignar perquè ara comprenc la necessitat de l'enverinament. Tot reposa davall la tènue claredat d'un món tan real com esta vibració que sosté l'aigua. No puc desitjar-te que em seguisques fins a este promontori, però deixa que escriba solemnement sobre les semblances entre els nostres i els arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada