dissabte, 19 de març del 2016

Tot ha mort

 Tot ha mort en eixe mur d'afusellament que alça la teua mirada. No ens van esgotar els temps, sinó la necessitat de suportar la vida, els camins i el desterrament a què conduïxen sempre les execucions. Hem vist també tremolar als cossos mentres ens despedíem d'altres dones que no es van atrevir a mirar a l'espai. Tot ha mort en eixe mur d'afusellament que alça la teua mirada. Serem cendra o res, o alguna paraula d'algú que busca incansable una suïcida eixida al seu estat. Hem aniquilat qualsevol classe d'esperança. Els fons de les aigües estan poblats dels nostres avantpassats. Però ha sigut necessari que ens detinguérem a mirar el mur d'afusellament. Prompte altres també ens reconeixeran en el mateix lloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada